Opss..
YOU CAN’T KEEP READING…
Sign up to enjoy all the content
Remember you can only read 3 posts on a month!
Join us to read more! It’s free!
By Marc Prat, pilot de biketrail campió del món i d’Espanya al 2008 i d’Europa al 2009. Actualment centra la seva passió en superar reptes sobre la bici.
Considero que a la vida, és important superar-se a un mateix, i personalment, els nous reptes m’aporten il·lusió i adrenalina. Especialment els de trial, la meva passió. Des de petit tenia el neguit de pujar a la barana d’un pont amb la bici i passar-hi per sobre; diuen que si tens un somni, has de lluitar per aconseguir-lo, oi? Jo ho vaig fer i en vaig gravar un documental. El lloc escollit va ser Besalú, un poble amb història i un majestuós pont, amb uns trenta metres d’alçada fins al riu, que encara va fer més èpica la meva fita.
És important tenir en compte que sense experiència i tècnica hagués sigut impossible dur a terme un repte d’aquesta magnitud. Molta gent, durant el procés, em preguntava si era conscient del que volia fer, i la meva resposta era sempre la mateixa. No puc negar que hi va haver nervis i angoixes, com en totes les noves experiències, però s’havia d’entrenar la ment. Encara que no vaig dubtar en cap moment de les meves intencions i possibilitats, i que comptava amb un bon bagatge físic, era necessari crear una visió global del repte.
Així doncs, vaig tenir l’ajut d’un entrenador personal que em va orientar i guiar en tot el procés. Teníem molt clar que l’important era aprendre a controlar les situacions de més adrenalina i mantenir la calma en les situacions extremes. Per aquest motiu, em va recomanar practicar escalada i slackline, esports ideals per perdre la por a les altures i millorar l’equilibri. Dos habilitats també útils pel trial de competició. Era necessari dominar l’estabilitat, ja que a sobre el pont la mínima pèrdua de l’eix corporal podia suposar caure. En aquest cas, també era interessant acostumar-me a aquesta sensació, per si cometia algun error i perdia el control. Així doncs, vaig fer puenting, l’esport més difícil de realitzar per tota la càrrega psicològica que suposava, però també el més emocionant i diferent.
Tota la preparació va suposar uns sis mesos d’entrenaments continus i durs, bona dieta i concentració extrema, vaig anar alternant totes les especialitats i les vaig estructurar per igual. Els cinc sentits només havien d’estar pendents dels moviments corporals i de la bicicleta, havia d’aprendre a tenir en compte l’entorn sense arribar a ser conscient de la perillositat que comportava. Per això, abans del gran dia vaig estar practicant en baranes que tinguessin unes mides semblants a les del pont i, fins i tot més estretes, per així saber resoldre possibles contratemps.
A l’hora de la veritat, tenia les emocions a flor de pell i les ganes de realitzar el repte eren extraordinàries. Els sis mesos de preparació es van convertir en quatre minuts que és el temps que vaig tardar a passar els cinquanta metres de llarg de la barana del pont. És important recalcar que aquesta acció comptava amb seguretat, per si perdia l’equilibri. Una seguretat que no eliminava la perillositat ni el neguit.
A l’hora d’estudiar el recorregut vaig ser conscient que des que pujava al pont amb la bici, fins que arribava a la part que del pont en forma d’estrella, no podia parar. En arribar allà podia descansar, per la posició en què quedava la bici, però no em podia relaxar, ja que aquell tros era molt complex; podia aprofitar per agafar aire, però també havia de fer el gir i és on vaig notar la fatiga. En una situació d’aquestes característiques és molt important conèixer-se a un mateix i saber que el cos es cansa perquè el cap venç. Vaig perdre per mil·lèsimes de segon la concentració, però vaig recordar que la fatiga és mental, així que si no penses en la fatiga no en tens.
Aquest repte està molt i molt preparat, tant físicament com mentalment, tot el que hi ha darrere és el que em va ajudar a dur-lo a terme. Gràcies a aquesta experiència m’he adonat que sens dubte prefereixo anar aconseguint fites i no dedicar-me a les competicions. La sensació de satisfacció i superació és tan plena que compensa tot l’esforç. Jo gaudeixo de tot el procés i m’enriqueixo amb ell, mai deixo d’aprendre i millorar. Així doncs, crec que la preparació mental és molt diferent si estàs en actiu, ja que en aquest cas, vols guanyar als altres, en canvi, en un repte, tens l’objectiu de superar-te a tu mateix, i això em fascina.
Després de guanyar títols de trial en l’àmbit espanyol, europeu i també el mundial, segueix-ho volent més, però no en competicions, sinó que ara només vull plantejar-me nous reptes, entrenar-me i aconseguir-los.
SOCIAL MEDIA
IDIOMA
NOSALTRES
SEGUEIX-NOS
IDIOMA
