[Total: 0   Average: 0/5]

Opss..

YOU CAN’T KEEP READING…

Sign up to enjoy all the content

Q

Remember you can only read 3 posts on a month!
Join us to read more! It’s free!

Night Mode

By Álvaro Fernández Luna y Pablo Burillo, tots dos són professors de la Universitat Europea i Investigadors Principals del Projecto de Mutua Madrid Open.

Fa dos dies va finalitzar el torneig de tennis Mutua Madrid Open (MMO) 2018, quedant palès que és un dels esdeveniments esportius anuals més important per a la ciutat de Madrid. El torneig, que va rebre en la passada edició de 2017 a un total de 260.000 assistents, convertint-se en un dels ATP World Tour Masters 1000 i WTA Premier Mandatory més reconeguts d’Europa, s’espera haver mantingut i fins i tot incrementat l’assistència aquesta any, atès que la prevenda d’entrades ha millorat les seves xifres respecte a edicions anteriors.

Perquè aquest èxit sigui perdurable en el temps, l’organització intenta renovar-se amb cada nova edició del torneig, implementant noves estratègies i accions, fruit d’informes sobre les opinions i percepcions dels seus assistents. Per això, part de la presa de decisions que deriven en noves propostes i canvis es fan sobre la base de dades científiques i empíriques gràcies als estudis d’Impacte Econòmic i Social, elaborats des de l’any 2016 pel Grup de Recerca en Gestió Esportiva de la Universitat Europea (Sport Management Research Group).

Aquesta col·laboració, a més de fer un treball de consultoria, involucra a multitud d’estudiants d’aquesta universitat en el procés de presa de dades in situ i en el seu posterior tractament. L’anàlisi dels resultats referent a la despesa i a la satisfacció, serveix de manera decidida al comitè organitzador a l’hora d’implementar nous reptes i créixer de forma sostenible en funció de les demandes de l’espectador.

“Els ítems més valorats van ser

la qualitat dels tennistes (89%) i

la qualitat dels partits (86%)

A mode d’exemple, la zona de menjars s’ha reestructurat en l’edició de 2018 augmentant la seva varietat, així com una major quantitat de foodtrucks i espais dins de la instal·lació de la caixa Màgica. Igualment, el torneig ha seguit apostant per l’organització del Charity Day, un torneig solidari que compta amb els jugadors més mediàtics un dia previ a la fase competitiva, arran de la gran resposta positiva dels espectadors que consideren en la seva àmplia majoria (80%) que és un torneig “social”.

 

 

Tot i això, aquest cas d’èxit de gestió es quedaria en res sense el major actiu del torneig: els seus jugadors. En l’informe de 2017 realitzat per la Universitat Europea, dos dels ítems més valorats van ser la qualitat dels tennistes (89%) i la qualitat dels partits (86%). Igual que al territori del cinema en moltes ocasions els actors/actrius són els que sostenen una pel·lícula, en el cas esportiu és fins i tot més notori.

Quan tennistes com Roger Federer cauen del quadre per lesió, o bé se sap que Djokovic no està al nivell òptim, els gestors són conscients que els beneficis i la satisfacció poden veure’s afectats. I potser el major exponent d’aquesta teoria el puguem comprovar aquest any en els resultats de la nostra recerca, atès que Rafa Nadal ha caigut en quarts de final contra tot pronòstic. Es modificaran paràmetres de satisfacció? S’hauran vist afectades les entrades o l’assistència en els últims dies de torneig?

Per tant, podem afirmar que més enllà de l’atmosfera del torneig (que és valorada pels assistents de molt bona/excel·lent per un 64,5% dels usuaris), pesa més la marca personal de cadascun dels jugadors que assisteixen al torneig a l’hora d’aconseguir uns resultats òptims de gestió. És per això que, a més del treball de personal branding necessari per a la carrera de qualsevol esportista, el torneig intenta minimitzar les possibles absències o mals resultats de l@s jugador@s més icònics amb campanyes que potencien els valors positius del torneig i dels seus participants.

“Cada esportista ha de treballar la

seva pròpia marca personal a través

dels seus patrocinadors, activacions

i canals socials”

Així ens trobem la celebració del Charity Day esmentada prèviament; la campanya de Ecovidrio basada en la importància del reciclatge que va comptar amb Novak Djokovic, Juan Martín Del Poltre, David Ferrer, Feliciano López, Carla Suárez i Caroline Wozniackise, i finalment, la campanya “No Eres Nadie” de la Fundació Mútua Madrilenya contra la violència de gènere a la qual es van sumar Feliciano López, David Ferrer, Stanislas Wawrinka, Dominic Thiem, Andy Murray, Simona Halep i Svetlana Kuznetsova.

En línia amb aquest últim tema, el CEO del torneig, Gerard Tsobanian, va remarcar en l’última presentació de resultats de l’estudi d’impacte econòmic/social que el MMO sempre ha tingut una política de salaris igualitaris per a tennistes des de les seves primeres edicions.

Per tant, el missatge que ens ha de quedar és que, a més de que cada esportista ha de treballar la seva pròpia marca personal a través dels seus patrocinadors, activacions i canals socials, un torneig esportiu (a tots els nivells) per garantir el seu èxit ha de promoure campanyes que potenciïn els valors de cadascun dels seus participants. Aquestes accions fan millorar tant la imatge del torneig com la dels seus jugadors, i minimitzen els possibles mals resultats esportius o la falta d’espectacle, generant un model sostenible en el temps.