Opss..

YOU CAN’T KEEP READING…
Sign up to enjoy all the content
<span class="chapter-content__modules__p__btn js-fade-in" style="opacity: 1;"><a class="btn--border wave-btn" href="https://bewolfish.com/join-us/"><!-- [et_pb_line_break_holder] --><span class="btn--border__top"></span><!-- [et_pb_line_break_holder] --><span class="btn--border__bottom"></span><!-- [et_pb_line_break_holder] --><span class="btn--border__left"></span><!-- [et_pb_line_break_holder] --><span class="btn--border__right-top"></span><!-- [et_pb_line_break_holder] --><span class="btn--border__right-btm"></span><!-- [et_pb_line_break_holder] --><span class="wave type--c3 type--uppercase btn--border--copy type--charcoal js-stagger-letters-up" style="opacity: 1;"><!-- [et_pb_line_break_holder] -->JOIN US<!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] --></span><!-- [et_pb_line_break_holder] --><span class="fa fa-long-arrow-right text-black"></span></a></span>
<STYLE><!-- [et_pb_line_break_holder] -->#article a{color:#009790 !important;}<!-- [et_pb_line_break_holder] -->#article a:hover{color:red !important;}<!-- [et_pb_line_break_holder] -->p.meta a:hover {<!-- [et_pb_line_break_holder] --> color: black !important;<!-- [et_pb_line_break_holder] -->}<!-- [et_pb_line_break_holder] -->span.yasr-total-average-text {<!-- [et_pb_line_break_holder] --> display: none;<!-- [et_pb_line_break_holder] -->}<!-- [et_pb_line_break_holder] -->.single .et_pb_post {<!-- [et_pb_line_break_holder] --> margin-bottom: 0px !important;<!-- [et_pb_line_break_holder] --> padding-bottom: 0px !important;<!-- [et_pb_line_break_holder] -->}<!-- [et_pb_line_break_holder] -->div#left-area {<!-- [et_pb_line_break_holder] --> padding-bottom: 0px !important;<!-- [et_pb_line_break_holder] -->}<!-- [et_pb_line_break_holder] -->#p-button{<!-- [et_pb_line_break_holder] -->float: left;line-height: 17px; margin-left: 5px;<!-- [et_pb_line_break_holder] -->}<!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] -->#main-content,#article{<!-- [et_pb_line_break_holder] -->background-color: white;<!-- [et_pb_line_break_holder] -->color:black;<!-- [et_pb_line_break_holder] --> -webkit-transition: all 2s ease-out;<!-- [et_pb_line_break_holder] --> -moz-transition: all 2s ease-out;<!-- [et_pb_line_break_holder] --> -o-transition: all 2s ease-out;<!-- [et_pb_line_break_holder] --> transition: all 2s ease-out;<!-- [et_pb_line_break_holder] -->}<!-- [et_pb_line_break_holder] -->h1.entry-title.night{color:white !important}<!-- [et_pb_line_break_holder] -->#article.night p {<!-- [et_pb_line_break_holder] --> font-family: 'Helvetica Neue Medium';<!-- [et_pb_line_break_holder] --> font-size: 1.1em;<!-- [et_pb_line_break_holder] --> letter-spacing: 1px;<!-- [et_pb_line_break_holder] -->}<!-- [et_pb_line_break_holder] -->#main-content.night,#article.night{<!-- [et_pb_line_break_holder] --> background-color:#1f232c;<!-- [et_pb_line_break_holder] --> color:white;<!-- [et_pb_line_break_holder] -->}<!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] -->.clicked {<!-- [et_pb_line_break_holder] --> background-color: #CD3333;<!-- [et_pb_line_break_holder] -->}<!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] -->.switch {<!-- [et_pb_line_break_holder] --> float:left;<!-- [et_pb_line_break_holder] --> position: relative;<!-- [et_pb_line_break_holder] --> display: inline-block;<!-- [et_pb_line_break_holder] --> width: 30px;<!-- [et_pb_line_break_holder] --> height: 17px;<!-- [et_pb_line_break_holder] -->}<!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] -->.switch input {display:none;}<!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] -->.slider {<!-- [et_pb_line_break_holder] --> position: absolute;<!-- [et_pb_line_break_holder] --> cursor: pointer;<!-- [et_pb_line_break_holder] --> top: 0;<!-- [et_pb_line_break_holder] --> left: 0;<!-- [et_pb_line_break_holder] --> right: 0;<!-- [et_pb_line_break_holder] --> bottom: 0;<!-- [et_pb_line_break_holder] --> background-color: #ccc;<!-- [et_pb_line_break_holder] --> -webkit-transition: .4s;<!-- [et_pb_line_break_holder] --> transition: .4s;<!-- [et_pb_line_break_holder] -->}<!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] -->.slider:before {<!-- [et_pb_line_break_holder] --> position: absolute;<!-- [et_pb_line_break_holder] --> content: "";<!-- [et_pb_line_break_holder] --> height: 13px;<!-- [et_pb_line_break_holder] --> width: 13px;<!-- [et_pb_line_break_holder] --> left: 2px;<!-- [et_pb_line_break_holder] --> bottom: 2px;<!-- [et_pb_line_break_holder] --> background-color: white;<!-- [et_pb_line_break_holder] --> -webkit-transition: .4s;<!-- [et_pb_line_break_holder] --> transition: .4s;<!-- [et_pb_line_break_holder] -->}<!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] -->input:checked + .slider {<!-- [et_pb_line_break_holder] --> background-color: #009790;<!-- [et_pb_line_break_holder] -->}<!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] -->input:focus + .slider {<!-- [et_pb_line_break_holder] --> box-shadow: 0 0 1px #009790;<!-- [et_pb_line_break_holder] -->}<!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] -->input:checked + .slider:before {<!-- [et_pb_line_break_holder] --> -webkit-transform: translateX(13px);<!-- [et_pb_line_break_holder] --> -ms-transform: translateX(13px);<!-- [et_pb_line_break_holder] --> transform: translateX(13px);<!-- [et_pb_line_break_holder] -->}<!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] -->/* Rounded sliders */<!-- [et_pb_line_break_holder] -->.slider.round {<!-- [et_pb_line_break_holder] --> border-radius: 17px;<!-- [et_pb_line_break_holder] -->}<!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] -->.slider.round:before {<!-- [et_pb_line_break_holder] --> border-radius: 50%;<!-- [et_pb_line_break_holder] -->}<!-- [et_pb_line_break_holder] -->div#article {<!-- [et_pb_line_break_holder] --> padding-top: 20px !important;<!-- [et_pb_line_break_holder] -->}<!-- [et_pb_line_break_holder] -->.single h1.entry-title {color:black;}<!-- [et_pb_line_break_holder] --></STYLE>
Q

Remember you can only read 3 posts on a month!
Join us to read more! It’s free!

<span class="chapter-content__modules__p__btn js-fade-in" style="opacity: 1;"><a target="_blank" class="btn--border wave-btn" href="https://bewolfish.com/join-us/"><!-- [et_pb_line_break_holder] --><span class="btn--border__top"></span><!-- [et_pb_line_break_holder] --><span class="btn--border__bottom"></span><!-- [et_pb_line_break_holder] --><span class="btn--border__left"></span><!-- [et_pb_line_break_holder] --><span class="btn--border__right-top"></span><!-- [et_pb_line_break_holder] --><span class="btn--border__right-btm"></span><!-- [et_pb_line_break_holder] --><span class="wave type--c3 type--uppercase btn--border--copy type--charcoal js-stagger-letters-up" style="opacity: 1;"><!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] -->JOIN US<!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] --></span><!-- [et_pb_line_break_holder] --><span class="fa fa-long-arrow-right text-black"></span></a></span>
<script><!-- [et_pb_line_break_holder] -->jQuery(document).ready(function(){<!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] -->jQuery('.form_close .et-pb-icon').click(function() {<!-- [et_pb_line_break_holder] -->jQuery('.form_open').css( {'display' : 'none'});<!-- [et_pb_line_break_holder] -->});<!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] -->});<!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] --></script>
<label class="switch"><!-- [et_pb_line_break_holder] --> <input type="checkbox" class="nightmode"><!-- [et_pb_line_break_holder] --> <span class="slider round"></span><!-- [et_pb_line_break_holder] --></label><!-- [et_pb_line_break_holder] --><p id="p-button">Night Mode</p><!-- [et_pb_line_break_holder] --><script><!-- [et_pb_line_break_holder] -->jQuery(document).ready(function() {<!-- [et_pb_line_break_holder] -->jQuery( "input.nightmode" ).change(function() {<!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] --> if (jQuery('input.nightmode').is(':checked')) {<!-- [et_pb_line_break_holder] --> <!-- [et_pb_line_break_holder] --> jQuery("#main-content,#article,h1.entry-title").toggleClass("night");<!-- [et_pb_line_break_holder] -->}<!-- [et_pb_line_break_holder] -->else{<!-- [et_pb_line_break_holder] --> jQuery("#main-content,#article,h1.entry-title").toggleClass("night");<!-- [et_pb_line_break_holder] -->}<!-- [et_pb_line_break_holder] -->});<!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] -->});<!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] --><!-- [et_pb_line_break_holder] --></script>

By Eva Fernández, tenista professional guanyadora d’un or (en dobles) i un bronze (en individual) en els Jocs del Mediterrani de 2009, any en què va aconseguir el lloc 185 WTA.

 Els principis d’any sempre em resultaven complicats. Després de les pretemporades em sentia físicament preparada, però tenia la sensació de falta de confiança pel poc rodatge de partits. Així mateix, fins que no portava algunes victòries no tornava a tenir la seguretat i la confiança plena en el meu joc, especialment després de patir lesions o en moments difícils de la meva carrera. Però amb els anys vaig aprendre que no podia dubtar, que havia de donar el màxim de mi cada dia i confiar que ho aconseguiria. Em va costar molts anys aprendre-ho i no sempre ho gestionava de manera positiva, però sabia que era l’únic camí per recuperar la confiança.

En categories juvenils vaig ser campiona de Catalunya, d’Espanya i Gradignan, que era considerat l’europeu. Recordo que en aquesta època pràcticament ni pensava, simplement gaudia del tenis afrontant-ho sempre d’una manera molt competitiva. Fins que sobre els 16 anys va arribar el salt a professional. Vaig apostar tot pel tenis, vaig començar a estudiar a distància i vaig anar a viure a Barcelona. Va ser un canvi molt gran per mi i allà van començar els meus primers dubtes. Posava el resultat per davant de tot i vaig començar a sentir la pressió. Per aquell temps el tenis era el centre de la meva vida. Entre les lesions i els mals resultats, va ser tan personal i professionalment que no em veia recuperant el meu joc i no volia seguir.

“Vaig posar els resultats

al marge i vaig tornar

a gaudir jugant”

Afortunadament, després d’una lleugera aturada, vaig tenir la sort de creuar-me amb un entrenador que em va ensenyar a relativitzar. Li estic i li estaré eternament agraïda. Amb ell vaig tornar a veure el tenis com un joc, com el que és, un esport. Sent conscient que moltes decisions personals poden afectar el meu rendiment esportiu, però sense que fos absolutament el centre de la meva vida. Va ser llavors quan vaig posar els resultats al marge i vaig tornar a gaudir jugant. I de forma natural vaig aconseguir recuperar el meu joc.

Ja en l’etapa com a professional, als moments difícils, quan em trobava amb falta de confiança per lesions, per mals resultats o pels principis de temporada, sempre em centrava a recuperar la passió pel tenis. Intentava tornar a gaudir jugant, oblidant els resultats i marcant-me objectius a millorar. La meva finalitat era complir objectius assolibles a curt termini que els pogués aplicar en els partits. Si aconseguia aplicar-los, independentment del resultat, ja em donava per satisfeta. El millor de tot era que, en la gran majoria de vegades, si els aconseguia aplicar, també aconseguia guanyar el partit. Així que la confiança ja no me la donaven les victòries (òbviament eren un plus), sinó el fet d’aplicar el meu joc i tot el treball fet prèviament. No sempre hi havia resultats immediats, però sabia que apareixerien si ho enfocava a llarg termini.

Tenista Eva Fernàndez

Encara que també em va costar aprendre-ho, amb els anys vaig aprendre a acceptar els meus errors. Els tenistes hem de prendre decisions gairebé a cada segon i gairebé cada setmana perdem un partit. Al principi vivia cada error com un fracàs i una frustració, però amb el temps vaig aconseguir veure-ho com un nou repte i com una nova oportunitat per millorar.

Un exemple clar d’aquest canvi va ser l’any 2009. Fins a aquell moment encara em perseguia la visió resultadista i seguia amb un joc bastant conservador. Un joc que em permetia guanyar partits i estar vora les 300 WTA, però que no em permetia fer un altre salt entre les millors. Sabia que, per estar entre les millors, havia de ser molt més agressiva jugant dins de la meva base sòlida. Era l’única manera. Vaig intentar no centrar-me tant en les meves limitacions i enfortir els meus punts forts. Aplicar canvis en el meu joc a aquesta edat, quan ja estava molt formada, no era fàcil. Però hi vaig creure i cada dia em centrava únicament a fer-ho millor que l’anterior. I així, els resultats no van trigar a arribar.

“Al principi vivia cada

error com un fracàs

i una frustració”

Aquell any, en el mes de juliol, es disputaven els Jocs del Mediterrani. Arribava després d’un molt bon inici de temporada i després de guanyar dos tornejos de 25.000 $ seguits. Malgrat les victòries, vaig arribar amb una mica de dubtes físics per una microrrotura de fibres en el quàdriceps que em vaig fer la setmana anterior a la competició. En els Jocs vaig arrencar amb victòries, tant en individual com en dobles. Però s’acostaven les semifinals d’ambdues modalitats, s’acostaven els partits més complicats i alhora més decisius.

En l’individual vaig tenir un partit molt físic i després de 3 hores no vaig poder superar a la italiana. Però, d’una manera o una altra, havia de seguir positiva perquè a la tarda jugàvem el doble amb la meva companya Laura Pous per classificar-nos per a la final. Vaig oblidar el partit individual i em vaig centrar en els dobles. Vam jugar la semifinal i la vam guanyar. Ho havíem aconseguit, havíem assegurat la medalla! Malgrat la satisfacció que sentíem, no volíem conformar-nos.

tenista en Juegos del Mediterrándeo

L’endemà jugava pel bronze en individual. Físicament anava molt justa, per la qual cosa no podia jugar tan agressiva com venia jugant. No estava còmoda, però malgrat això i que vaig tenir dos match balls en contra, vaig seguir lluitant i confiant. I ho vaig aconseguir, vaig guanyar la medalla de bronze. Resulta difícil d’explicar, però la satisfacció va ser tan gran!

Malgrat aquesta medalla, la meva participació en els Jocs del Mediterrani no havia acabat. Quedava la final del doble. Estava molt cansada però el partit anterior em va donar un plus de confiança extra. Encara que teníem un partit dur per davant, amb dos doblistes experimentades, va jugar un partit excel·lent i vam guanyar l’or. La satisfacció en aquell moment va ser enorme, especialment per compartir-ho amb la meva gran amiga i companya Laura. En aquell moment, vaig veure recompensat tot el treball fet fins llavors. Un sacrifici que, us ho prometo, val la pena patir. Aquest va ser un dels millors moments de la meva vida i sens dubte el meu millor any esportiu. A finals del 2009, vaig aconseguir el meu millor rànquing de 185 WTA.

“Quan gaudim de

la nostra passió, els

resultats acaben arribant”

Ara, ja retirada i mirant enrere, em quedo amb tot el que ens aporta l’esport. La passió, l’esperit de superació, la motivació, la capacitat de sacrifici i, també, la d’acceptació i de millora. Em quedo amb tots els moments de satisfacció quan han sortit les coses bé, però també amb tots els moments difícils en els quals, d’una manera o una altra, vaig aconseguir donar el màxim de mi mateixa. M’emporto tot l’après, un aprenentatge que ara intento transmetre al meu entorn.

A totes les joves promeses del tenis, i de qualsevol altra disciplina, dir-los que, en l’esport, el més important és intentar ser feliç jugant. Que quan gaudim de la nostra passió, els resultats acaben arribant. Per acabar, una petició, que no oblidin mai que primer som persones i després esportistes.

Gold medal tennis Mediterranean Games

 

<style><!-- [et_pb_line_break_holder] -->.hero-section{<!-- [et_pb_line_break_holder] -->/*bottom, center, top*/<!-- [et_pb_line_break_holder] --> background-position-y: center !important;<!-- [et_pb_line_break_holder] --> background-position-X: center !important;<!-- [et_pb_line_break_holder] -->}</style>
//