[Total: 0    Average: 0/5]

Opss..

YOU CAN’T KEEP READING…

Sign up to enjoy all the content

Q

Remember you can only read 3 posts on a month!
Join us to read more! It’s free!

Night Mode

Cinc anys de la seva vida, de la seva preadolescència, dedicada al Barça. Sacrifici? No, gratitud per haver pogut gaudir de la seva passió. Parlem amb el nostre futbolista Ion Perelló que durant quatre anys va viatjar de Tortosa a Barcelona per participar en els entrenaments del Barça i amb 15 anys va entrar a La Masia. Una història de sacrifici i esforç per gaudir del futbol, però també una història d’il·lusió i honor per vestir la samarreta blaugrana.

Quan tenia quatre anys, el petit Ion Perelló va començar a jugar a futbol amb el CD Tortosa. Ens confessa que allà on estava la pilota, anava ell darrere. Fins als 11 anys aquesta relació tan senzilla i natural amb la pilota es va forjar amb els colors vermell i blanc de l’equip de la capital del Baix Ebre. Amb 11 anys el van cridar a participar en les proves del Futbol Club Barcelona. Només va necessitar un entrenament per cridar l’atenció del staff blaugrana que el van convidar a formar part de l’equip. En Ion Perelló ens explica que no ho va dubtar ni un moment, els va contestar un sí confiat i ple d’il·lusió. Amb veu nostàlgica ens explica que per a ell tot allò era molt gran. Un noi arrelat a la seva terra que no visitava la capital de Catalunya amb freqüència, de sobte es troba en una gran ciutat, en un club històric, envoltat de futures estrelles i amb tan sols 11 anys. Però admet que no ho va viure amb por o pressió, sinó amb la il·lusió d’un nen d’11 anys a qui li donen l’oportunitat de jugar en un dels millors clubs del món.

Ion Perelló de pequeño en el Barça

Sacrifici podria definir els tres anys que va viatjar de Tortosa a Barcelona en taxi, tres dies a la setmana per entrenar amb el Barça. Però en Ion Perelló ens assegura que no ho sentia com un sacrifici, sinó com l’oportunitat de complir un somni. Encara que els somnis mai són gratuïts. Dels 11 als 13 anys, un taxi el recollia a Tortosa i anava pujant fins a la capital, recollint pel camí a altres futbolistes. Eren dues hores d’anada i dues de tornada, 177 km de pujada i 177 km de baixada, tres vegades a la setmana durant tres anys per anar a entrenar. De pujada es posaven al dia amb els futbolistes que compartien el taxi, de baixada tots dormien. A més, el jove futbolista havia de saltar-se les classes a la tarda per acabar arribant a casa passades les 11h de la nit. Recorda que durant aquests anys mai es va parar a pensar en tot el que deixava enrere, encara que confessa que a casa sempre li recordaven la importància de no descuidar els estudis. Encara que, Perelló ens admet que, en aquell moment, per a ell l’escola estava en un segon pla. El futbol era, és i serà, sempre el primer.

Després de tres anys viatjant a Barcelona, quan cursava tercer de l’ESO, i amb la nova Masia en construcció, Perelló va ser cedit al CD Tortosa. Encara que ja havia signat amb el Barça per a la següent temporada, va ser cedit al club de la seva ciutat perquè pogués assistir més a classe. Així i tot, seguia entrenant dos dies a la setmana amb el Barça i participant en els tornejos i partits amistosos amb el club blaugrana. A l’any següent, amb la nova Masia ja construïda, va anar a viure a Barcelona. Li preguntem pel seu pas per La Masia i ens confessa que tenia sempre el cap a casa, especialment al principi. S’enyorava de la seva família i estava constantment pensant en la vida que portaven els seus amics a Tortosa. Un dia a dia molt diferent del de la Masia. Perelló s’aixecava a les 7.30 h del matí, esmorzava i es preparava l’entrepà per a l’hora de l’esbarjo. Un autobús els portava a l’Institut a Barcelona, el Lleó XIII, per fer classe durant el matí, de 8 h a 13.30 h. D’allà els anaven a recollir i els portaven a La Masia, on menjaven, descansaven i feien repàs per aprofundir en els conceptes que no havien entès a l’institut. Després de les dues hores d’entrenament, sopaven i anaven al llit. A les 11 h de la nit el televisor s’apagava automàticament, era hora de dormir.

Ion con su equipo en el Barça

Admet que durant aquest any mai es va avorrir, sempre hi havia algun company a qui molestar. Però recorda, amb un fil de frustració en la seva veu, que li matava veure als seus amics de Tortosa sortint sense que ell pogués afegir-se a la festa. Li hauria encantat poder gaudir del seu somni en el Barça alhora que gaudir dels seus amics. Però en dir-ho, ràpidament ens confessa que és conscient que no és compatible. Aquest era un dels sacrificis que havia de fer per gaudir de la seva passió. Un sacrifici que no tots els que l’envoltaven eren conscients del que suposava. Recorda que molts dels seus amics l’animaven quan el veien baix de moral, però també recorda que molts altres no eren conscients de tot el que estava deixant enrere. Segons Perelló, moltes persones no són conscients que per estar jugant amb el Barça es perdia molts menjars familiars, sopars nadalencs, vacances de setmana santa… Ara ens confessa que al seu jo de 15 anys li diria que no s’enyorés tant, que se centrés més a gaudir del moment, que aquesta és una oportunitat única que no ha de deixar-se escapar.

Per anar acabant, li preguntem pel seu aprenentatge al Barça. Com a futbolista, el seu principal aprenentatge va ser la manera d’entendre el joc i la capacitat per gestionar positivament la pressió. Recorda que, sent blaugrana, estava sempre en el punt de mira, tant en els partits com en els entrenaments. Hi ha tants futbolistes desitjant vestir la samarreta blaugrana que has de demostrar constantment la teva vàlua per seguir formant part del club, ens explica. Malgrat això, Perelló admet que no ho va viure amb estrès, pel seu caràcter competitiu i la seva confiança en si mateix, així que va viure aquesta pressió com a quelcom positiu i encoratjador. Del seu pas pel Barça, també recorda la professionalitat i la disciplina que li van inculcar, un aprenentatge que segueix aplicant a dia d’avui. A més, admet que a La Masia els van educar per tenir un bon comportament a l’Institut com a representants i imatge del club, una educació que l’ha ajudat a seguir creixent i evolucionant com a persona.

Ion Perelló jugando con el Barça

Finalment, li preguntem pels seus companys de La Masia. Perelló augura un futur ple d’èxit per en Carles Aleñá, actual jugador del Barça B, i per al sud-coreà Lee que actualment juga a la primera divisió italiana. Aquests dos noms són els que li vénen al cap, encara que admet que són molts més els que de ben segur triomfaran al món del futbol. En Ion Perelló acaba la conversa dient que mai oblidarà els cinc anys que va jugar amb el Barça, que para ell aquesta va ser una experiència que li servirà per a tota la vida.