Consells per a una bona readaptació per lesió del lligament creuat anterior

Són molts els esportistes, especialment futbolistes, que han d’operar-se del lligament creuat anterior. Una lesió dolorosa i de llarga recuperació. Però, quins són els elements que permeten tornar a jugar amb garanties d’estar al màxim nivell o de no tornar a recaure? Quines són les fases de readaptació que s’han de seguir? I, no menys important, com podem gestionar la frustració que suposa no poder jugar durant set mesos? Per respondre a aquestes preguntes, parlem amb el futbolista de Bewolfish, Joel Fernández, que acaba de reincorporar-se als entrenaments del juvenil del Nàstic de Tarragona; amb el seu preparador físic i director tècnic de Bewolfish, Marc Madruga, i amb la psicòloga esportiva, Nathalie Garcia.

En començar la conversa, en Joel ens explica que es va lesionar el 2 abril de 2017 i que no el van operar fins al 2 de juny. Des de la seva operació fins a l’alta mèdica, han passat set mesos de readaptació. Li preguntem pel moment de la lesió i admet que va patir molt dolor a causa d’un xoc desafortunat durant un partit. Després del dolor inicial, recorda la impotència que va sentir en aixecar-se perquè sabia que no era una lesió com les altres. Encara que els metges i fisioterapeutes del club li van advertir que podia ser una lesió en els lligaments, en Joel ens assegura que no s’ho volia creure. Li van fer la ressonància i els pitjors pronòstics es van fer realitat. En aquest moment es va enfonsar perquè sabia que estaria molts mesos fora del terreny de joc. Però els pensaments negatius es van esvair ràpidament perquè, després de la desil·lusió inicial, va tenir clar que faria tot el possible per tornar a jugar i arribar al seu màxim potencial. Admet que va encarar el procés sense por i que el treball dels preparadors físics i readaptadors el van ajudar molt a nivell físic, però també mental.

La primera fase de la recuperació va començar abans de l’operació. Segons Marc Madruga, el preoperatori sovint s’obvia, però és molt important. Aquesta fase serveix per minimitzar l’atròfia muscular posterior a l’operació mitjançant un treball estructural de força que beneficia significativament a l’esportista perquè li permet recuperar l’estat de forma després de l’operació de manera més ràpida i efectiva. “Pel que acabes guanyant qualitat en el treball posterior”, apunta en Marc Madruga. Segons en Joel, “aquest treball va ser molt positiu perquè després de la lesió no vaig sentir que començava de zero i em va permetre adaptar-me als exercicis post operació més fàcilment”. Després d’un mes d’exercicis preoperatoris, el dia 2 de juny en Joel Fernández va passar pel quiròfan. “Tenia molts nervis perquè mai m’havien operat i ho afrontava amb una mica de por, però l’operació va anar molt bé”, afirma el jove jugador del Nàstic.

Era estiu i feia molta calor quan en Joel va haver de superar la fase de curació biològica en la qual han de reduir-se l’edema i guarir-se totes les estructures que s’operen. Una fase que compta amb el treball del fisioterapeuta. “Va ser difícil per a mi perquè mai he estat una persona de quedar-se a casa, però sabia el que volia i el que havia de fer, així que ho vaig fer”, admet Joel. La psicòloga esportiva, Nathalie Garcia, ens explica que un dels principals problemes per a l’esportista en les lesions és la pèrdua de control, per la qual cosa és molt important que tots els especialistes que treballin amb ell li donin el màxim d’informació possible per evitar la incertesa i les emocions que es generen. D’aquesta forma, l’esportista pot recuperar el control, ja que en tot moment sap què esperar i com actuar, encara que en algun moment del tractament això impliqui repòs. Que l’esportista sàpiga tot el que sentirà i haurà de fer influeix directament en la seva adherència i implicació en el procés de readaptació.

Ja en aquesta fase, es comença amb la readaptació funcional en la qual es complementa el treball del fisioterapeuta amb el del preparador físic per guanyar amplitud de moviment. Segons en Marc Madruga, en aquesta etapa té molta importància el treball de control neuromuscular pel que fa a consciència i funcionalitat. Seguidament, es passa a una etapa de treball estructural per augmentar massa muscular, sense deixar de costat el control neuromuscular perquè l’esportista vagi millorant el seu equilibri i coordinació. Marc Madruga considera que és millor començar amb el treball de control neuromuscular i de consciència per, una vegada acabat, centrar-se en l’estructural. Així l’esportista guanya més massa muscular i s’adapta millor a les càrregues de treball que es vagin afegint. A més, afegeix que és una forma de reduir el risc de patir problemes associats a la lesió de croats com les tendinopaties. Finalment, es treballa la readaptació a l’entrenament i a la competició en la qual és clau la creativitat per dissenyar tasques que continguin aquestes estructures. “Busquem minimitzar les recidives de la lesió, és a dir, les recaigudes, un treball clau tenint en compte l’alt percentatge de recaigudes en esportistes que han sofert una lesió de croat anterior”, apunta en Marc.

Li preguntem a Joel pels exercicis d’aquesta fase i ens explica que les màquines que va utilitzar durant la readaptació i els exercicis que en Marc li va dissenyar eren nous per a ell. “No només em van ajudar a recuperar-me, sinó que ara em sento, fins i tot, més fort que abans de la lesió”, apunta en Joel. “No m’imagino anant solament al gimnàs i muntant-me les meves rutines, simplement perquè no tinc idea de com fer-ho. Després de treballar amb ells veig encara més clara la importància de posar-te en mans d’especialistes en recuperacions tan serioses com les d’una lesió de croats”, afegeix el futbolista. Finalment, l’última fase, en la qual en Joel està treballant actualment, és la de la tornada a la competició. En Joel ens explica que l’afronta amb moltes ganes. “A poc a poc em vaig sentint més còmode i espero poder jugar de nou aviat”, reflexiona. Una vegada acabada aquesta fase, en Joel haurà de seguir realitzant un treball optimitzador-preventiu, orientat a la prevenció i al manteniment de les adaptacions assolides.

Després de la nostra conversa, en Marc Madruga admet que en Joel ha posat moltes ganes en tot el procés i que aquest ha estat un element clau de la seva recuperació. Segons en Marc, és important procurar que l’esportista estigui sempre emocionalment preparat per seguir treballant. Li preguntem a en Joel com va viure emocionalment tot el procés i ens explica que es fixava objectius setmana a setmana. Segons la Nathalie, el fet de marcar-se objectius petits, facilita a l’esportista veure els avanços en una situació en la qual no sempre estan clars i així augmentar la seva motivació, confiança i aconseguir un major focus atencional cap als passos a seguir en la seva readaptació. Encara que en Joel ens explica que va superar totes fases, admet que els últims mesos van ser especialment durs per a ell perquè creia que ja estava preparat per posar-se les botes, però li faltaven encara setmanes de recuperació. Marc Madruga ens explica que és normal que l’esportista creu que ja està preparat i que les ganes de jugar li temptin a saltar-se passos, però s’han de complir totes les fases. En aquesta línia, la Nathalie ens alerta que, encara que un esportista estigui recuperat d’una lesió i llest físicament per jugar, també ha d’estar-ho psicològicament. De no ser així, és possible que, per exemple, torni a lesionar-se per modificar gestos tècnics com a conseqüència dels canvis atencionals derivats de la gestió emocional.

Finalment, en Joel afegeix que està molt agraït pel treball dels seus readaptadors i preparadors físics, en Marc Madruga i Raimon i en Marc A. de ReQ Amposta, qui l’han ajudat molt físicament, però també en l’àmbit personal. “Com a esportista, viure tot aquest procés sol és molt difícil, per a mi ha estat clau tenir a aquests professionals al meu al voltant”, admet. “Considero que la lesió m’ha ajudat a madurar moltíssim i a valorar el simple fet de caminar. A més, he tingut el plaer de conèixer a gent meravellosa. Al final, jo sempre penso que tot passa per alguna raó, per la qual cosa no em lamento per haver sofert la lesió, sinó que em quedo amb tot l’après i madurat, personalment i futbolísticament parlant”, conclou en Joel.